Quan l’amistat és un miratge

Quan l’amistat és un miratge

 
Els que confiem amb la mà al cor,
Els que obrim la nostra essència sense recança,
Els que esperem el mateix que donem,
Sempre acabem a l’estacada.

El patiment dels altres no els importa.
Passen de llarg i per sobre les penes dels altres
Les amistats fictícies suren a la mar, tard o d’hora.
La decepció és quan t’envaeix i et dol.

Arribarà el dia que les preocupacions siguin sinceres.
I aquell dia, només hi haurà ànimes blanques
que fugiran dels amagatalls a les esquenes
i s’estimaran i es protegiran bocabadades.

Ni un comentari, ni una trucada…
El silenci i les paraules alienes parlen per si soles.
El bloqueig és etern i l’amistat ha estat un invent.

* * *

Traducció al castellà per en Sindi Viz

CUANDO LA AMISTAD ES UN ESPEJISMO

Los que confiamos con la mano en el corazón,
Los que abrimos nuestra esencia sin pesar,
Los que esperamos lo mismo que damos,
Siempre acabamos en la estacada.

El sufrimiento de los demás no les importa.
Pasan de largo y por encima de las penas de los demás
Las amistades ficticias flotan en el mar, tarde o temprano.
La decepción es cuando te invade y te duele.

Llegará el día en que las preocupaciones sean sinceras.
Y aquel día, sólo habrá almas blancas
que huirán de los escondites en las espaldas
y se estimarán y se protegerán boquiabiertas.

Ni un comentario, ni una llamada …
El silencio y las palabras ajenas hablan por sí solas.

Quan l’amistat és un miratge

 

Quan l’amistat és un miratge


Els que confiem amb la mà al cor,
Els que obrim la nostra essència sense recança,
Els que esperem el mateix que donem,
Sempre acabem a l’estacada.

El patiment dels altres no els importa.
Passen de llarg i per sobre les penes dels altres
Les amistats fictícies suren a la mar, tard o d’hora.
La decepció és quan t’envaeix i et dol.

Arribarà el dia que les preocupacions siguin sinceres.
I aquell dia, només hi haurà ànimes blanques
que fugiran dels amagatalls a les esquenes
i s’estimaran i es protegiran bocabadades.

Ni un comentari, ni una trucada…
El silenci i les paraules alienes parlen per si soles.
El bloqueig és etern i l’amistat ha estat un invent.

* * *

Traducció al castellà per en Sindi Viz

CUANDO LA AMISTAD ES UN ESPEJISMO

Los que confiamos con la mano en el corazón,
Los que abrimos nuestra esencia sin pesar,
Los que esperamos lo mismo que damos,
Siempre acabamos en la estacada.

El sufrimiento de los demás no les importa.
Pasan de largo y por encima de las penas de los demás
Las amistades ficticias flotan en el mar, tarde o temprano.
La decepción es cuando te invade y te duele.

Llegará el día en que las preocupaciones sean sinceras.
Y aquel día, sólo habrá almas blancas
que huirán de los escondites en las espaldas
y se estimarán y se protegerán boquiabiertas.

Ni un comentario, ni una llamada …
El silencio y las palabras ajenas hablan por sí solas

El cau de la foscor

 

 

Ja fa temps que estic al cau,

Tant temps que he perdut,

Poc a poc la relació de temps,

És un cau infinit i fosc.

Si fos capaç de ser valent,

Intentaria arribar adalt,

Però cada vegada torno a caure.

Dins només la buidor mental,

Incapaç de superar la por,

La por que em lliga a ell.

Vàries vegades he intentat,

Treure el cap amunt de tot,

I veure la llum de la vida.

Sempre torno a caure dins.

No tinc forçes per viure,

Només espero el no-res que

Proporciona la mort.

No temo la mort, no m’importe

Morir-me en aquest moment,

No tinc cap raó per a viure,

Pero tampoc per suicidar-me.

Continuaré confús en el meu cau,

Fins que l’ànima sigui capaç de

Il.luminar-me i pugui aconseguir

El valor d’intentar surtir al món.

Passa el dia i la nit sense raó,

Passen els dies i els mesos, els anys,

I jo continuo al cau.

Ajudeume si us plau, necessito ajuda,

Sol no puc afrontar aquest repte

Sigueu nobles i ajudeu un pobre,

Que va perdre la il.lusió i no és

Capaç de tornar a trobar-la.

 

Sindi Viz dixit

Esplugues, 14-9-2010

Torno al cau oblidat

El temps ha transcorregut sense adonar-me.
Els records flueixen com a més recents.
La meva ànima exalta el poder tornar.
Tot és igual, res ha canviat, nem bé.

Les sensacions viscudes fa molt temps
se’m presenten nítides i repetides.
He recobrat alguns que havia deixat perdre,
mai de la vida tornaré a perdre el cor.

Encès per l’alegria d’haver tornat,
explico amb raonaments estudiats
el perquè d’aquest abandonament
d’anys i anys d’una gent que m’estima.

Les hores passen entretingudes entre
records antics però que romanen encara
en la nostra memòria col·lectiva.

La por és una mala consellera,
et lliga els sentiments més profunds,
però ara el valor d’afrontar la vida,
m’ha fet tornar a un dels meus caus.

Un sueño

Un sueño

Cierta vez un sueño tejió una sombra
sobre mi cama que un ángel protegía:
era una hormiga que se había perdido
por la hierba donde yo creía que estaba.

Confundida, perpleja y desesperada,
oscura, cercada por tinieblas, exhausta,
tropezaba entre la extendida maraña,
toda desconsolada, y le escuché decir:
“¡Oh, hijos míos! ¿Acaso lloran?
¿Oirán cómo suspira su padre?
¿Acaso rondan por ahí para buscarme?
¿Acaso regresan y sollozan por mí?”

Compadecido, solté una lágrima;
pero cerca vi una luciérnaga,
que respondió: “¿Qué quejido humano
convoca al guardián de la noche?

Me corresponde iluminar la arboleda
mientras el escarabajo hace su ronda:
sigue ahora el zumbido del escarabajo;
pequeña vagabunda, vuelve pronto a casa.”

Pose forzada

Una pose forzada, un cuerpo de perfil, girado el cuello dulcemente como si la llamada de un susurro la hubiera sorprendido. Pinturas que recorren un sinuoso cuerpo de mujer fatal, un pelo recogido en un trenza que recorre su espalda hasta la mitad y un perfil que promete una cara deslumbrante y unos ojos que cuando aman miran con dulzura. Su nombre sensual y lo es pero también es escultural y potente que como mujer debe amar salvajemente y controlar sus movimientos con acompasados y femeninos movimientos quedando extenuada al final de cada batalla. Dichoso aquel que consiga ganar su amor porque gozará de una mujer que a la vez le protegerá con su fuerza vital i será sensible para quererlo como solo ella quiere querer, hasta el final, sin escatimar esfuerzos y entregándose en cuerpo y alma y sin concesiones.

Sindi Viz dixit 13-5-2010