Vulneració per part de la direcció del FACEBOOK dels meus drets constitucionals

Des de fa uns dos mesos quan demano amistat a qualsevol persona, home, dona o entitat empresarial em surt un missatge de Face que em pregunta si conec a la gent que demano amistat i que digui quin va ser l’últim contacte amb ells recent. M’he cansat d’aixó i els he contestat per correu electrònic el que em preguntaven i la resposta és literalment la que segueix:

” Me estuve el sábado pasado masturbando con el director de la emisora mirando el playboy de Diciembre 2010. Señores és una televisión local como me impiden ser simpatiante cuando mi hijo juega a futbol en el equipo del Parets y vemos los reportajes por este canal. Un poco de constitucionalidad porque estan vulnerando mis derechos y como lo sigan haciendo los demandaré judicialmente por limitar un derecho constitucional a un ciudadano que no ha cometido ningun delito. Atentamente,

Sindi Viz Tasis, Barcelona, Catalunya.

Txelo i Lorena en la platja de Barcelona

pd. Què interès tenen en protegir quan demano amistat a algú que no conec però que m’agradarai coneixer. Les dones maques que les molestem els moscardons, en tot cas poden rebutjar la petició i s’acabat. M’agradaria saber a quin dret de les altres persones protegeixen amb aquesta limitació de drets. No ho arribo a comprendre. Ja veurem ara si em tornen a inhabilitar el compte en face com ja han fet 3 vegades sense cap raó greu que les justifiqui i sense donar cap explicació sobre el fet concret que les motiva. Ara després de mesos, de cop, em tornen a apareixer els

per el Gumersindo Viz Tasis el dissabte, 25 / desembre / 2010 a les 20:53

La gelosia en la parella i el Facebook

Un estudi conclou que Facebook incrementa la gelosia i les tensions entre les parelles

Actualitzat a les 13:21 h   27/08/2009

La xarxa social Facebook pot perjudicar les relacions de parella, segons un estudi del departament de psicologia d’una universitat del Canadà. La recerca conclou que els contactes entre els membres de la xarxa incrementa la gelosia i les tensions entre les parelles. L’estudi també revela que qualsevol comentari banal pot aixecar sospites i fer que es controli la parella a través del Facebook.

“Per què la teva exparella és entre els teus amics del Facebook? Qui és aquest/a amb qui t’envies missatges? Amb qui surts a les fotografies?” Són algunes de les preguntes que els usuaris poden haver fet o rebut de la seva parella. Ara un estudi del departament de psicologia de la Universitat canadenca de Guelph ho ha recollit i conclou que els contactes entre els membres de la xarxa incrementen la gelosia i les tensions entre les parelles.

Els investigadors afirmen que el flux continu d’informació personal, les fotografies en què s’apareix i tenir entre els contactes antigues parelles pot desencadenar serioses situacions de gelosia. I és que la xarxa social permet accedir a informació impensable d’obtenir d’una altra manera.

Qualsevol comentari pot ser sospitós

L’estudi, que s’ha fet entre centenars d’estudiants universitaris, també revela que amb qualsevol comentari banal introduït per un contacte del sexe oposat tendeix a aixecar sospites i a fer que es controli la parella a través del Facebook, pràctica que a la vegada pot permetre descobrir més informació i incrementar la gelosia.

A més, sovint el membre de la parella espiat no pot controlar la informació que surt en el seu perfil o no pot fer-ho amb la rapidesa suficient. Si una exparella escriu en el mur o etiqueta una imatge, per exemple, pot passar estona fins que l’afectat se n’adoni, veure-ho abans la parella i provocar una disputa

Aquesta xarxa social té actualment més de 250 milions de membres, quan fa només tres anys es tractava d’un portal limitat a la comunitat universitària nord-americana. Així, avui Facebook és omnipresent i tothom pot trobar a la xarxa les parelles, exparelles, amics, companys de feina, caps i fins i tot la família. Per alguns, no pertànyer al portal és estar fora d’òrbita, en major o menor mesura; per d’altres, la popularitat de la xarxa va massa lluny i voluntàriament se’n mantenen al marge.

Un tipo especial

Un tipo especial

per Sindi Viz Tasis el dimarts, 9 / novembre / 2010 a les 10:44

Adrià, Un tipo especial

 

Las personas especiales son aquellas Que tienen la capacidad de compartir Su vida con los demás.

 

Son honestas, de palabra y en los hechos, Son sinceras y sensibles y siempre seguras De que el amor forme parte de todo. 

Las personas especiales son aquellas Que tienen la capacidad de brindarse a los demás Y ayudarlos con los cambios Que tienen lugar en su vida. 

No temen ser vulnerables; Creen en su singularidad Y están orgullosos de ser quienes son. 

Las personas especiales son aquellas Que se permiten el placer de estar cerca de los otros Y preocuparse por su felicidad. 

Han llegado a comprender que es el amor lo que marca La diferencia en la vida. 

Las personas especiales son aquellas Que hacen que la vida sea Francamente bella. 

 

 

Sindi Viz. 9-11-2010

 

Un tipo especial

 

 

La mort de l’amor

La veritat és que a mi en aquest moment em clava la situació actual. No se com afrontar-lo, excepte amb valor, però els sentiments estan desbocats i se superposen els uns als altres i és difícil el meu embolic de solucionar. Si és que sí o és que no, em provoquen sentiments contradictoris d’il.lusió i de por. Sí es amor la vida donarà un tomb brusc sí no ho és la decepció m’acosarà sense treva. Així doncs esperem i donem temps al temps i el que hagi de passar passarà i hauré de seguir el que em diu el cor encara que suposi tornar a començar una història que ja he viscut varies vegades i no han acabat mai bé, això si, durant una part de la història he sigut feliç com mai però al final la rutina, el temps, la maduració o no, i la resta de coses del dia a dia l’han acabat destruint. L’amor se’n va poc a poc i un dia de cop ens donem que ja no el sentim i que no som feliços i hem de començar a preparar la retirada fins que el tornem a trobar o pot ser ja no el trobrem mai. Que complicada és la vida. Estic cansat de que passi un i altre cop el mateix i no el pugui evitar. L’amor hauria de ser indefinit en el temps i la felicitat acompanyar-nos sempre. La utopia. dixit

És molt bonic Carol i crec que reflexa un sentiment que tots en algun moment de la vida ens agradaria haver sentit o l’hem viscut per sort ja. En aquells moments baixos, que tot es negre, que sembla que tot va malament i mai no canviarà, aquests moments foscos de l’ànima de cadascú de nosaltres, tots dirie’m Mima’m i ens agradaria sentir el que transmet la poesia en aquest moment i en molts més de la nostra existència. És una cosa que tots hem pensat però tu l’has escrit i aquí està el valor afegit l’has escrit d’una forma senzilla, entenedora, amb el cor. A mi és una de las que quan utilitzo poesies teves per traduir a amigues que no són catalanes les envio aquesta la primera i totes m’han dit que és una marevella. dixit

Elucubracions meves

  1. El que em pregunto jo moltes vegades es que havent-hi tanta gent bona i noble al món també estem parats davant de tot això, la justícia que no ho es, el poder que ens domina, l’educació que donem als nostres fills que quelcom falla, les relacions socials no funcionen, etc, i nosaltres aquí mirant com si no fos amb nosaltres, no estem mirant la televisió es la teva veïna que rep cops de puny, es el jutge que envia a casa al que ho fa, es la societat que no exclou a aquest individu del seu si, son els amics que miren impassibles com el terror s’instaura en la vida de les persones, i nosaltres mirant sense intervenir. Pot estar tan embrutida la societat que es permeti no intervenir davant aquestes injustícies o es l’ésser humà que no té valor o valors per defensar el dèbil. Mentre això passa l’agressor explica en el bar com va pegar una persona indefensa i tothom abaixa el cap i no diu res, on s’ha anat aquell valor, aquella noblesa, aquella grandesa de cor de l’ésser humà per defensar les injustícies i els abusos de poder, en l’han comprat per un pis i un cotxe i votar cada 4 anys, s’ha perdut per por a no tenir la comoditat de la societat de consum, que pensarà el meu fill quan veu que no hi faig res del que parlo i defenso aferrissadament a casa, que pensarà l’agressor de la seva impunitat. Valor i valors, hem de poder recuperar l’essència de l’esser humà la solidaritat, l’amistat, la unió, la valentia, la no violència, es l’única esperança que ens queda, resetear els valors imperants ara a la societat i tornar a aquells primers homes que se sentien iguals, es respectaven i respectaven la natura i el món. Hem de ser capaços de ser valents, de no tenir por a la vida ni a la mort, valents per viure d’una manera noble i completa on tothom servim per a alguna cosa i ens sentim part d’ella, on l’home i la dona s’estimin, on els nens juguin com el que són, en fi a aquell paradís perdut del que mai devíem haver sortit i no haguéssim perseguit el poder, la dominació, la violència, la brutalitat en nom de qualsevol cosa, matar als demes per un tros de terra o d’or, menyspreuar  la bondat i la grandesa de cor, la pau. L’home i la societat d’ara no nem bé tenim l’horitzó desfigurat i llunyà, les idees corrompudes, el cap trastocat i així percebem la realitat d’una manera fosca que ens fa por que ens impedeix actuar davant d’ella. En poques paraules hem de desfer per tornar a fer sino mai podrem mirar-nos als ulls i dir-nos t’estimo, et respecto, som iguals i fer una vida seguint el que la natura ens ha ensenyat i hem oblidat per satisfaccions materials que al final han acabat amb la llibertat de l’home i sense la qual una societat acaba podrint-se com l’ha passat a la nostra. El maltractament és una mostra d’aquesta manca de llibertat i no intentar aturar-lo és una mostra de que amb la llibertat hem perdut el valor. Llibertat i valor i tornem-hi a ser ésser racionals diferents de la resta per la gran sort que estem dotats del pensament i la intel.ligència trets diferencials que ens fan únics en l’univers. Jo encara hi confio, posem-nos a treballar junts, recuperem junts la llibertat i el valor perduts, eduquem els fills en la llibertat i el respecte, siguem solidaris, tampoc és tan difícil menys que amagar el cap o donar 4 cops de puny al dèbil. Però fem-ho ja sinó el món se’ns menjarà com s’ha menjat els dinosaures. Llibertat i valor germans i companys per la felicitat de la humanitat a la qual pertanyem. Us espero jo ja estic en marxa i no m’aturaré fins aconseguir-lo, feu-me costat i tots junts ho farem, segur que ho farem, ja estem al camí.

La inteligencia libre

Haríamos bien en considerar que hasta ahora que el tipo de teoría que Bergson presentó en relación con la memoria y la percepción de los sentidos”. Según estas ideas la función del cerebro, el sistema nervioso y los órganos sensoriales es principalmente eliminativa, no productiva. Cada persona, en cada momento, es capaz de recordar cuanto le ha sucedido y de percibir cuanto está sucediendo en cualquier parte del universo. La función del cerebro y del sistema nervioso es protegernos, impedir que quedemos abrumados y confundidos, por esta masa de conocimiento en gran parte inútiles y sin importancia, dejando fuera la mayor parte de lo que de otro modo percibiríamos o recordaríamos en cualquier momento y admitiendo únicamente la muy reducida y especial selección que tiene probabilidades de sernos prácticamente útil. Conforme a esta teoría, cada uno de nosotros es potencialmente Inteligencia Libre. Pero, en la medida en que somos animales, lo que nos importa es sobrevivir a toda costa. Para que la supervivencia biológica sea posible, la Inteligencia Libre tiene que ser regulada mediante la válvula reducidora del cerebro y del sistema nervioso. Lo que sale por el otro extremo del conducto es un insignificante hilillo de esa clase de conciencia que nos ayudara a seguir con vida en la superficie de este planeta. Para formular y expresar el contenido de este reducido conocimiento, el hombre ha inventado e incesantemente elaborado esos sistemas de símbolos y Filosofía implícitas que denominamos lenguajes. Cada individuo se convierte enseguida en el beneficiario y la víctima de la tradición lingüística en la que ha nacido.

Lo que en el lenguaje de la religión se llama “este mundo” es el universo del conocimiento reducido,  petrificado por el lenguaje. Los diversos “otros mundo” con los que los seres humanos entran de modo errátil en contacto, son otros tantos elementos de la totalidad del conocimiento pertenecientes a la Inteligencia Libre. La mayoría de las personas sólo llegan a conocer, la mayor parte del tiempo, lo que pasa por la válvula reductora y está consagrado como genuinamente real por el lenguaje del lugar. Sin embargo, ciertas personas parecen nacidas con una especie de válvula adicional que permite trampear a la reductora. Hay otras personas que adquieren transitoriamente el mismo poder, sea espontáneamente sea como resultado de  “ejercicios espirituales”, de la hipnosis o de las drogas. Gracias a estas válvulas auxiliares permanentes o transitorias discurre, no, desde luego, la percepción de “cuando está sucediendo en todas las partes del universo -pues la válvula auxiliar no suprime a la reductora que sigue excluyendo el contenido total de la Inteligencia Libre-, sino algo más -y sobre todo algo diferente del material utilitario-, cuidadosamente seleccionado, que nuestras estrechas inteligencias individuales consideran como un cuadro completo, o por lo menos suficiente, de la realidad.

C. D. Broad, Filòsof, Cambridge, United Kingdom

Un polvo cada 4 años

Hace unas semanas tuiteé una pequeña parida medio en serio, medio en broma, sobre el hecho de que se llame Democracia a un sistema que permite votar (y así elegir a nuestros representantes) cada cuatro años. Lo que no esperaba era que en menos de cinco minutos subiera al Top Ten hispano y que ciudadanos de distintas partes del planeta empezasen a retuitearlo y a hacer comentarios al respecto.

El tweet en cuestión decía lo siguiente:

Sostener que votar cada cuatro años es democracia es como decir que follar cada cuatro años es tener vida sexual.

Es exagerar, desde luego, pero esa acogida me sirvió para darme cuenta de que en general hay mucha gente que considera un insulto que se presuma de sistema democrático en los paises occidentales, cuando en realidad dicha democracia consiste en elegir a unos representantes cada cuatro años y luego cruzar los dedos para que se comporten y hagan lo que deben.

Así que no, no es democracia. Ya no podemos decir que lo es.

Nos toca reinventarla. Nos toca desempolvar la responsabilidad ciudadana y tomar partido en el día a día político y social. Nos toca trabajar por nuevos cauces y terminar de una vez por todas con el pasotismo.

Si follar cada cuatro años haría que nos subiéramos por las paredes (quien dice subirse por las paredes dice cortarse las venas), votar y luego desentendernos cual borregos debería producirnos una urticaria insoportable.

Terminemos con ese concepto de que la democracia es “el menos malo” de los sistemas políticos.

Nos merecemos una democracia adaptada a los nuevos tiempos.

Toca reiventarla.

Un autor ingenioso