El cau de la foscor

 

 

Ja fa temps que estic al cau,

Tant temps que he perdut,

Poc a poc la relació de temps,

És un cau infinit i fosc.

Si fos capaç de ser valent,

Intentaria arribar adalt,

Però cada vegada torno a caure.

Dins només la buidor mental,

Incapaç de superar la por,

La por que em lliga a ell.

Vàries vegades he intentat,

Treure el cap amunt de tot,

I veure la llum de la vida.

Sempre torno a caure dins.

No tinc forçes per viure,

Només espero el no-res que

Proporciona la mort.

No temo la mort, no m’importe

Morir-me en aquest moment,

No tinc cap raó per a viure,

Pero tampoc per suicidar-me.

Continuaré confús en el meu cau,

Fins que l’ànima sigui capaç de

Il.luminar-me i pugui aconseguir

El valor d’intentar surtir al món.

Passa el dia i la nit sense raó,

Passen els dies i els mesos, els anys,

I jo continuo al cau.

Ajudeume si us plau, necessito ajuda,

Sol no puc afrontar aquest repte

Sigueu nobles i ajudeu un pobre,

Que va perdre la il.lusió i no és

Capaç de tornar a trobar-la.

 

Sindi Viz dixit

Esplugues, 14-9-2010