Elucubracions meves

  1. El que em pregunto jo moltes vegades es que havent-hi tanta gent bona i noble al món també estem parats davant de tot això, la justícia que no ho es, el poder que ens domina, l’educació que donem als nostres fills que quelcom falla, les relacions socials no funcionen, etc, i nosaltres aquí mirant com si no fos amb nosaltres, no estem mirant la televisió es la teva veïna que rep cops de puny, es el jutge que envia a casa al que ho fa, es la societat que no exclou a aquest individu del seu si, son els amics que miren impassibles com el terror s’instaura en la vida de les persones, i nosaltres mirant sense intervenir. Pot estar tan embrutida la societat que es permeti no intervenir davant aquestes injustícies o es l’ésser humà que no té valor o valors per defensar el dèbil. Mentre això passa l’agressor explica en el bar com va pegar una persona indefensa i tothom abaixa el cap i no diu res, on s’ha anat aquell valor, aquella noblesa, aquella grandesa de cor de l’ésser humà per defensar les injustícies i els abusos de poder, en l’han comprat per un pis i un cotxe i votar cada 4 anys, s’ha perdut per por a no tenir la comoditat de la societat de consum, que pensarà el meu fill quan veu que no hi faig res del que parlo i defenso aferrissadament a casa, que pensarà l’agressor de la seva impunitat. Valor i valors, hem de poder recuperar l’essència de l’esser humà la solidaritat, l’amistat, la unió, la valentia, la no violència, es l’única esperança que ens queda, resetear els valors imperants ara a la societat i tornar a aquells primers homes que se sentien iguals, es respectaven i respectaven la natura i el món. Hem de ser capaços de ser valents, de no tenir por a la vida ni a la mort, valents per viure d’una manera noble i completa on tothom servim per a alguna cosa i ens sentim part d’ella, on l’home i la dona s’estimin, on els nens juguin com el que són, en fi a aquell paradís perdut del que mai devíem haver sortit i no haguéssim perseguit el poder, la dominació, la violència, la brutalitat en nom de qualsevol cosa, matar als demes per un tros de terra o d’or, menyspreuar  la bondat i la grandesa de cor, la pau. L’home i la societat d’ara no nem bé tenim l’horitzó desfigurat i llunyà, les idees corrompudes, el cap trastocat i així percebem la realitat d’una manera fosca que ens fa por que ens impedeix actuar davant d’ella. En poques paraules hem de desfer per tornar a fer sino mai podrem mirar-nos als ulls i dir-nos t’estimo, et respecto, som iguals i fer una vida seguint el que la natura ens ha ensenyat i hem oblidat per satisfaccions materials que al final han acabat amb la llibertat de l’home i sense la qual una societat acaba podrint-se com l’ha passat a la nostra. El maltractament és una mostra d’aquesta manca de llibertat i no intentar aturar-lo és una mostra de que amb la llibertat hem perdut el valor. Llibertat i valor i tornem-hi a ser ésser racionals diferents de la resta per la gran sort que estem dotats del pensament i la intel.ligència trets diferencials que ens fan únics en l’univers. Jo encara hi confio, posem-nos a treballar junts, recuperem junts la llibertat i el valor perduts, eduquem els fills en la llibertat i el respecte, siguem solidaris, tampoc és tan difícil menys que amagar el cap o donar 4 cops de puny al dèbil. Però fem-ho ja sinó el món se’ns menjarà com s’ha menjat els dinosaures. Llibertat i valor germans i companys per la felicitat de la humanitat a la qual pertanyem. Us espero jo ja estic en marxa i no m’aturaré fins aconseguir-lo, feu-me costat i tots junts ho farem, segur que ho farem, ja estem al camí.

Una resposta a “Elucubracions meves

  1. Lo que pasa es que hoy dia se han perdido todos los valores, ya nada importa solamente el maldito dinero, es mas fácil ir en grupo y pegarle a un inocente, solos son cobardes, sociedad corrupta empezando por los mandatarios. Es hora de que entre todos nos ayudemos para poder salir de este hueco negro que de golpe no se quien nos ha medido ahí, pero yo particularmente no me quedare con los brazos cruzados viendo como destruyen Mi mundo tan hermoso, me niego y si tengo que luchar sola, lo haré. Hay que enseñarle a la juventud que esta pasa y que los que vienen detrá les harán lo mismo que ellos entonces (demaciado tarde), se darán cuenta de lo que ellos mismo han hecho, espero por el bien de todos, nos demos cuenta ahora y luchemos codo con codo todos a una para salir adelante. Lo lograremos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s