Qui pagarà la crisi?

M’acabo de llegir el Reial Decret Llei de mesures del govern de l’Estat per paliar el dèficit públic i m’agradaria fer algunes precisions sobre l’oportunitat i eficàcia d’aquestes per surtir de la crisi i que el dèficit públic no se dispari.
Em causa si més no perplexitat veure com un govern socialista, sí socialista dels que se’n diuen d’esquerres i parlen com si fossin extremistas radicals en el seu govern en comparació amb les dretes espanyolistes que ja coneixem. Doncs bé, no fa gaire es van injectar no se quants milions d’euros a les entitats financeres per que no tinguessin problemas de liquiditat amb fons dels contribuents. Ara per a compensar se’ls congela la paga als pobres pensionistas quan molts d’ells cobren pensions de misèria i es queden tan Panxos. Retallen els sous als funcionaris en una quantitat variable que anirà en funció de la categoria i el sou devengat que oscil.larà entre el 2,escacs i el 7 i escacs. I per a l’any vinent congelat el sou. Amb retalls en les Inversions de les diverses administracions local, autonòmica, etc, també s’estalviaran uns quants cèntims en total sumant pensionistas i funcionaris més de 30.000 milions d’euros. I jo amb tota la bona fe del món penso si amb aquesta quantitat es pot fer alguna cosa en un pais que té una taxa d’atur d’aprop de 4 milions de parats i que segueix creixent. Les grans empreses no veig que paguen més impostos ni es retallin els beneficis que obtenen i que serien bastant més que els que abans m’he referit.Se congelan les ajudes per dependència, el xec bebé, i altres mesures que tanta propaganda van fer en el seu moment, les jubilacions per relleu, etc.
És clar, les eleccions pròximes ja les tenen perdudes d’entrada i com que no tenen res a perdre a fotre els desgraciats que menys beneficis obtenen d’aquesta societat capitalista en que vivim. Tenir contents al gran capital, les entitats financeres, les empreses potents i aplicar mesures que no són estructurals si no conjunturals per previndre una crisi futura.
Jo ho sento molt, vull ser part d’aquesta societat Nostra i participar en les decisions que puguin afectar a la mateixa, però aniré a votar en blanc un altre cop perquè respecto les regles però no vull ser còmplice en un atracament social amb els polítics que per desgràcia ens han tocat suportar. Un vot en blanc que significa que em fan venir ganes de vomitar quan veig com actuen i com parlen, sense cap pudor de la societat del benestar i de l’economia lliure de mercat. Dixit

Sindi Viz
Barcelona, 22 de maig de 2010.

Un sueño

Un sueño

Cierta vez un sueño tejió una sombra
sobre mi cama que un ángel protegía:
era una hormiga que se había perdido
por la hierba donde yo creía que estaba.

Confundida, perpleja y desesperada,
oscura, cercada por tinieblas, exhausta,
tropezaba entre la extendida maraña,
toda desconsolada, y le escuché decir:
“¡Oh, hijos míos! ¿Acaso lloran?
¿Oirán cómo suspira su padre?
¿Acaso rondan por ahí para buscarme?
¿Acaso regresan y sollozan por mí?”

Compadecido, solté una lágrima;
pero cerca vi una luciérnaga,
que respondió: “¿Qué quejido humano
convoca al guardián de la noche?

Me corresponde iluminar la arboleda
mientras el escarabajo hace su ronda:
sigue ahora el zumbido del escarabajo;
pequeña vagabunda, vuelve pronto a casa.”

Pose forzada

Una pose forzada, un cuerpo de perfil, girado el cuello dulcemente como si la llamada de un susurro la hubiera sorprendido. Pinturas que recorren un sinuoso cuerpo de mujer fatal, un pelo recogido en un trenza que recorre su espalda hasta la mitad y un perfil que promete una cara deslumbrante y unos ojos que cuando aman miran con dulzura. Su nombre sensual y lo es pero también es escultural y potente que como mujer debe amar salvajemente y controlar sus movimientos con acompasados y femeninos movimientos quedando extenuada al final de cada batalla. Dichoso aquel que consiga ganar su amor porque gozará de una mujer que a la vez le protegerá con su fuerza vital i será sensible para quererlo como solo ella quiere querer, hasta el final, sin escatimar esfuerzos y entregándose en cuerpo y alma y sin concesiones.

Sindi Viz dixit 13-5-2010