M’ha agradat molt l’article sobre l’Anarquisme publicat pel company Tomàs Brotons i es nota que s’ha treballat y consutat una amplia bibliografia sobre el tema, per tal de refusar l’Anarquia com a modus d’organitzar la societat i que al final ha quedat en la il.lusió de un grapat de utòpics que encara confiem en que es pot instaurar aquest nou model en el nostre món actual. Em permetrà l’autor de tan erudit treball que li digui que jo Sindi Viz de Barcelona, sóc un del grapat de somiadors utòpics que encara creiem que la instauració de la societat anarquista és possible y em permetrà que l’analisi històric des de l’aparició del comunisme llibertari, a mi m’agrada més dir-li aixi, el deixi de costat perque està desenvolupat en l’article objecte d’aquesta desposta de forma molt exhaustiva i completa. Jo desenvolupare només una a una l’antítesi de les raons que es donen per rebutjar la futura implantació dels ideals ácrats en la nostra societat actual i ho faré de forma ordenada no caótica i responen a cada un dels punts que demostren que l’Anarquia és una filosofia marginal i en la que actualment només creiem cuatre arreplegats sense cultura històrica ni perspectiva política per creure encara en el somni d’una societat sense govern on l’autoregulació dels individus lliures, solidaris, cultes i valents sigui possible en el segle XXI.
El company arranca per justificar la bondat de l’Estat actual i la nacionalitat de unes premises seves però que per a mi són incorrectes: qualsevol organització que funcioni d’una determinada manera si aconsegueix que els seus membres s’eduquin en uns valors diferents els d’ara com serien la llibertat, la solidaritat, la cultura natural no imposada pels poders, aconsguirà que els seus ciutadans comprenguin i ho facin, el canvi d’un Estat represor, insolidari, poderós i que només pensa en la seva perpetuació com a tal, a una organització escollida pels grups d’individus sobre els valorsde la igualtat, llibertat, solidaritat i poder de la comunitat en defensa dels seus interesos, ho faria immediatament doncs el model actual està corrupte, no proporciona satisfacció a les necessitats de l’individu ni del grup i per tant l’unica cosa factible seria la seva desaparició. Un cop fet això s’implementaria l’organització de les bases formant unions d’homes llibres que volen aconseguir uns ideals comuns: ser lliures, ser solidaris, tenir per subsistir y poder ser felinos dintre d’un grup que permet i posa les condicions per que això es pugui a terme.
A la vegada que les relacions canvien, el dret tant el natural que nomena el Sr. Brotons sino el positiu, se hauria d’abolir perque està pensat i adreçat només a consagrar uns principis que afavoreixen només al poder polític i al poder econòmic per perpetuar les relacions de submissió del treballador amb el propietari dels mitjans de producción apropient-se un dels guanys de l’altre per mitjà de pagar només perque pugui seguir treballant no per el valor efectiu del seu esforç i el poder polític que està imposat pels propietaris dels mitjans de producción. Las normes no són justes, són les que convenen al poder i Estableix com a drets naturals conceptes com la propietat que és l’invent més infame que va crear l’Estat per acumular riqueses a costa de l’esforç dels lacais. Però no sol la propietat també el dret d’herència pel qual una persona que no ha treballat mai es troba amb unes riqueses que abans han estat expoliades als ciutadans i que es injust, la qual cosa porta apensar que una llei injusta esdevé nula si se li apliqués el Dret positiu vigent. Dret de la propietat i de l’herencia no són ni drets naturals ni intocables, són superestructuras montades pel poder dominant per acumular més i més riquesa i el poble més i més pobresa.
En referència a que és impossible viure sense Estat, tampoc ho crec, de fet estem davant cada dia de diferents sentiments nacionals que no s’identifiquen am l’Estat al que pertanyin, en canvi una unió lliure i igual d’individus on es repecten les diverses sensibilitats i cultura de cada grup seria perfectamente factible i jo diria que desitjable y s’organitzacia des d’abaix molt més ordenadament que ho fa l’Estat ara, que està allunyat dels problemas dels ciutadans i només s’ocupen de reprimir qualsevol acte que posi en quesito la seva existencia o funcionament.
Bé, ja tenim abolit l’Estat, el Dret, l’herència, la propietat privada, I la propietat dels mitjans de producción, i tenim uns ciutadans educats en llibertat, respecte als demés, solidaris i iguals. Ara només quedaria unir-se de forma lliure segons les preferencias de cadascú i hauríem aconseguit el meu somni utòpic una societat justa, igualitaria, solidaria, sense diferencies econòmiques y que tenen la possibilitat de ser felinos si així ho creen convenient.
Aquest procés és possible i no la bogeria d’uns idealistas utòpics desfasats avui dia.
Sindiviz's Blog 